El fet de pensar, implica deixar que una altra persona “intrusa” entri al teu món privat i et corregeixi.
Les nostres esquerdes, angles morts o fractures internes es revel·len i s’obren amb la interacció amb els altres. Quan ens trobem amb algú, col·lisionem. Les nostres nocions es fracturen i es reconstrueixen.
El creixement personal implica un conflicte, una tensió entre els valors actuals i els que volem. El jo està fragmentat, amb dues forces que estiren: el jo present i el jo aspiracional.
L’esquerda interna és part del progrés. Les col·lisions externes poden catalitzar aquest progrés, ja que exposen les esquerdes, forçant-nos a qüestionar, reformar i evolucionar.
El resultat no és destrucció, sinó ruptura i remuntatge. És el procés de ser profundament social i profundament Socràtic.
Text inspirat en les idees de la filòsofa Agnes Callard.