Abstraccions. L’Origen de Tot
En l’univers, els humans hem evolucionat gràcies a entrenar la nostra ment a treballar amb abstraccions. D’aquesta manera, hem après a moure’ns a través de diverses capes o nivells d’abstracció.
Una de les primeres capes, i més trascendentals en aquest camí, és el llenguatge com a abstracció. El fet de que tu et puguis referir a una persona amb el seu nom, i no amb una descripció completa, és un bon exemple de tot això. Passant a capes d’abstracció més interessants, que són l’objecte d’aquest blog, podem dir que els propis llenguatges de programació es basen en gran part en aquest concepte.
Arribats on som, podem dir ja que l’abstracció és el pont que connecta el món físic amb el món digital. D’aquesta manera, apareixen idees en el món digital que busquen ser una representació virtual de conceptes fins ara molt lligats al pla físic, com són el concepte de identitat o el concepte de propietat. Això, a la vegada, permet elevar aquests conceptes gràcies a les possibilitats quasi ilimitades del codi.
El codi és el que definirà les regles que governen aquest nou paradigma, començant pel nivell més baix, que són els protocols, i són la base en la què es sustenta tot.
Protocols. Les Regles del Joc
Un protocol no és més que un conjunt de regles que defineixen com opera un sistema, com t’hi pots adherir, i com et relaciones amb les parts. Això que dit així sona molt senzill, amaga una gran complexitat tècnica al darrera. Alguns dels protocols més omnipresents a dia d’avui són el protocol SSL/TLS, que asseguren el transport de dades, o el protocol de Bittorrent, que defineix com compartir arxius entre usuaris de manera distribuïda, sense la necessitat d’una autoritat central.
Quan combines protocols amb eines criptogràfiques, arquitectures distribuïdes, i una visió, passen grans coses. Una d’elles es Bitcoin. El protocol de Bitcoin és potser el més conegut en aquest nou paradigma de propietat digital i consens descentralitzat. Bitcoin ha obert la porta a tot un nou conjunt de reptes relacionats amb la propietat i la transferència de valor, que ens forcen a tots plegats a fer un pas endavant i evolucionar.
Ethereum ha nascut amb la mateixa visió disruptiva que Bitcoin, però planteja reptes addicionals, i permet redefinir i re-adaptar més conceptes del món tradicional, com són la identitat, les finances , o l’autogestió d’organitzacions i comunitats.
Sistemes. La Vida Sobre el Protocol
Un terreny fèrtil, amb les condicions adecuades, sempre fa propici que pugui creixer vida sobre ell. Això serveix d’analogia amb el què passa ara amb els protocols com Bitcoin o Ethereum. Sobre la capa de protocol, estan naixent els sistemes que conformaran el nou internet i re-definiran la forma de relacionar-nos en el món digital.
Bitcoin permet re-definir la forma com preservem i intercanvien valor, en aquest cas, oferint una forma distribuïda, sobirana i desintermediada. Sobre ell conforme tot un ecosistema d’actors, com són els desenvolupadors de protocol, miners, desenvolupadors d’aplicacions en capes superiors, i, en última instància, els usuaris.
Sobre Ethereum han crescut noves espècies. Una d’elles, són les organitzacions autònomes descentral·litzades (DAOs), que funcionen per sí mateixes gràcies a estar dotades de mecanismes d’incentius, vot i decisió etc., i que obren la porta al que seran les comunitats del futur.
Ethereum també ens fa veure que un nou tipus de finances és possible gràcies a l’ús d’actius (tokens) dotats de programabilitat. Això possibilita gestionar les teves finances parlant amb un protocol. Els Mercats Automàtics (que poden regular “pools”) representen ja la nova banca. Els Flashloans (l’equivalent a entrar a un banc, que et deixin tots els diners que vulguis sempre i quan els tornis abans de sortir del banc) semblen ara una bojeria, però dins de Defi no tan sols és possible això, sino que en tenim exemples a diari.
Seguint amb les abstraccions, el tribut a l’abstracció per excelència són els tokens no fungibles o NFTs, que actuen com a designadors rígids, que per la seva escassetat i uniquitat, poden representar un asset també escàs com l’art.
Tots aquests sistemes creixen de forma orgànica, s’organitzen, es coordinen i es defensen. Alguns d’ells tambe moren o moriran. És llei de vida. Representen la intersecció de la localitat i especificitat amb la globalitat. Són comunitats específiques dins d’un marc global, on conviuen bots, organitzacions i persones, tots ells interactuant els uns amb altres. Un dia estaràs transaccionant amb un bot, un altre dia aportaràs el teu vot a una comunitat, i quan calgui, tindran la capacitat de transferir valor parlant directament amb un protocol, sense necessitat de cap front-end o interfície d’usuari. O per què no, amb una altra persona, com tu.
Reptes. A Què ens Enfrontem
Aquesta força creadora que ens porta a aquest nou paradigma, no és l’única que actual. El camí no serà fàcil i esta ple d’obstacles. Cal fer una revisió de les societats per veure tot el que està en risc.
Fa temps que escoltem, i percebem, que tot està en crisi. La societat s’esfondre, i les actuals i velles formes de governança ja no funcionen i estan totalment desfaçades.
A part de les innumerables crisis amb les que estem bombardejats a diari, n’hi ha d’altres de les que pràcticament no es parlen. La lluita més important s’està jugant a l’ombra. La criptografia està en risc, el protocols distribuïts estan en risc (p2p), i la teva privacitat està en risc. Això implica la connectivitat global de tota la humanitat està amenaçada.
A diari veiem com xarxes socials centralitzades efectuant censura, trafiquen amb les teves dades, esbiaixen la teva opinió, i fan perfils dels que ni tan sols tu ets conscient. I això, per no parlar de la vigilància selectiva dirigida a qui convingui.
L’ideari inicial d’Internet, l’envisionava com una gran xarxa que, d’alguna manera, alliberaria la gent oprimida del món i conduiria a un futur cap a un espai igualitari i alliberador. Tota la informació del món estaria disponible amb només prémer un botó, una major participació en el govern per part de la gent seria fàcil, etc.
La vella promesa d’internet no s’ha complert. Davant d’això què ens queda?
Esperança. Assolir la Sobirania
Sobirania és una paraula empoderadora i esperançadora. Cal cercar-la a dos nivells, individual i col·lectiu.
La sobirania individual es construeix a base de coneixement, responsabilitat i creativitat. Com deia Krishnamurti, les societats decauen quan els individus deixen de ser creatius, esdevenen automates que es dediquen a imitar.
“La nostra educació, la nostra estructura social es basa en la imitació; és a dir, m’ajusto a una determinada fórmula social o religiosa. He deixat de ser un veritable individu; psicològicament, m’he convertit en una simple màquina de repetir, amb certes respostes condicionades. De manera que una de les causes fonamentals de la desintegració social és la imitació, i un dels factors desintegrants és el líder, l’essència mateixa del qual és la imitació.
Quan hi ha autoritat, hi ha d’haver imitació. I com que tota la nostra formació mental, psicològica, es basa en l’autoritat, cal estar lliure d’autoritat per ser creador. No heu notat que en els moments de creació, en aquells moments relativament feliços d’interès vital, no hi ha cap sentit de repetició, d’imitació? Aquests moments sempre són nous, frescos, creadors, feliços. Per tant, una de les causes fonamentals de la desintegració social és la imitació, que és el culte de l’autoritat.“
— Jiddu Krishnamurti
Cal actuar en el pla individual de forma proactiva, utilitzant i defensant els protocols, documentant, creant contingut, traduint, i fent divulgació. Cadascú al seu nivell.
Igual que de petits aprenem a llegir i escriure per comunicar-nos amb el món, l’alfabetització digital és un requisit per a la participació en un món connectat. Quan vam adquirir un llenguatge, no només apreníem a escoltar, sinó també a parlar. Quan vam adquirir l’escriptura, no només apreníem a llegir, sinó també a escriure. Ara que tenim ordinadors, estem aprenent a utilitzar-los, però no a programar-los. Això ens resigna a acceptar els dispositius i el programari que fem servir amb les limitacions i les agendes que els seus creadors hi hagin integrat.
L’alfabetització digital implica també saber actuar de forma privada. La privacitat és “el poder de revelar-se selectivament al món“, i en una societat oberta, requereix sistemes de transaccions anònims.
La sobirania col·lectiva s’assoleix quan es construeix en conjunt. El codi obert una de les formes més representatives del què passa quan construïm en conjunt. Projectes tan grans com Linux, s’han construit a l’estil “Bazaar“. El “Bazar” obre el desenvolupament. Molta gent manipula el codi font sense control central. Les contribucions són abundants. desenvolupament de codi obert caòtic, miraculosament coherent tant entre el senyal com el soroll de la multitud.
A diferència de l’estil tradicional, de construïr una catedral, on l’esforç centralitzat. En aquest cas, un grup definit de desenvolupadors (o fins i tot només un) està desenvolupant el programari. Ningú més està implicat i les idees o pedaços de l’exterior seran ignorats.