Fragments del llibre El Guardià Invisible, de Dolores Redondo.
Pares
– Alguns pares es pensen que fent tornar les filles més d’hora les lliuren del perill, quan el més important és que no tornin soles. Fent-les tornar abans que el grup, són ells els qui les posen en perill. Els pares acostumen a pensar que més d’hora és igual a menys perill, i en part és veritat, sempre que no estiguin soles.
– Ser pare és complicat – va murmurar l’Iriarte.
Capvespres
Caminant cap a casa, l’Amaia es va sorprendre quan va comprovar que la llum s’havia esvaït ben de pressa aquella tarda de febrer, i va tenir una sensació estranya de frau. Els capvespres prematurs d’hivern li procuraven una gran intranquil·litat. Com si la foscor portés una càrrega ominosa, el fred la va fer estremir sota la pell de la caçadora, mentre enyorava l’escalfor de l’anorac que en James havia insistit tant que es posés i que ella havia rebutjat perquè la feia semblar un ninot Michelin.
Incapacitat
En cada ocasió que sobre la taula veia el cos d’un menor, l’assaltava el mateix sentiment d’impotència i incapacitat que estenia a la societat sencera, una societat que en la mort dels seus menors era incapaç de protegir el seu propi futur, una societat que havia fracassat.
Poble
Els llocs marcaven una tendència en el caràcter, com la família i l’educació, i aquell indret parlava d’orgull, de valor i lluita, d’honor i glòria conquerits no tan sols a la força, sinó amb enginy i gràcia, no en va representats per un tauler d’escacs que els habitants d’Elizondo exhibien amb la dignitat de qui s’ha guanyat la casa amb honradesa i lleialtat.
Qui Torna
Quan s’aixecaven de la taula de joc i s’acomiadaven fins l’endemà deixaven a la sala una sensació d’energia vibrant, com si s’acostés una d’aquelles tempestes que no arriba a esclatar però que són capaces de posar-te de punta tots els pèls del cos amb l’electricitat estàtica. A l’Amaia li agradaven aquelles dones, li agradaven molt, perquè tenien la presència i l’encant de qui ja torna i li ha agradat el viatge.
Por
Tenien por. Aquella mena de por que et deixa immòbil, que convida a ser invisible perquè la mort no et trobi. La certesa, la seva proximitat, era perceptible com una capa fina de cendra sobre els seus rostres fatigats, com de vells silenciosos i continguts.
Cruïlles
L’Església més aviat les va cristianitzar, per abosrbir un costum pagà que veien difícil d’eradicar. Des de ben antic, el lloc on es creuen els camins s’ha considerat un lloc d’incertesa en què conflueixen els fets d’haver de prendre una decisió sobre quin camí seguir i amb qui ens creuaríem, qui vindria per l’altre camí. Imagini’s això en plena nit, sense il·luminació i sense senyals que indiquin quina direcció agafar.
Cridar
Però no podia obrir la boca, els udols que li creixien per dins no es podien enfilar fins a la gola, perquè era morta. Va saber que així era la mort dels assassinats, un intent etern de cridar un horror que es queda a dins… per sempre.
Benvingut
– Mentre jo visqui aquí, totes vosaltres sereu ben rebudes a casa meva, perquè al capdavall aquí és casa meva i sóc jo qui decideix qui hi és benvingut i qui no, i no crec que per part meva hagis notat mai cap mena d’hostilitat. A vegades, Flora, el rebuig no es troba en qui rep sinó en qui se sent un estrany.
La Flora va fer un llarg glop de la seva copa i no va contestar.