Fragments del llibre Les Meravelles dels Sistemes Complexos, escrit per Giorgio Parisi.
Una Cosa Nova
En el producte acabat, tant en ciències com en poesia, no hi ha cap rastre del’esforç del procés creatiu ni dels dubtes i vacil·lacions que l’acompanyen.
L’excés de matemàtiques genera fàcilment una reacció negativa.
Segons la teoria del bootstrap, cada partícula estava composta d’alguna manera per totes les altres partícules; hi havia una democràcia entre les partícules elementals, cap no era més fonamental que les altres.
Tot sovint les idees són com un bumberang: surten disparades en una direcció, però al final van a parar a una altra banda. Si s’obtenen resultats interessants i insòlits, les aplicacions poden aparèixer en camps absolutament imprevistos.
Transicions de fase, és a dir, els fenòmens col·lectius
El sistema, en la proximitat del punt crític, no presenta cap característica microscòpica que pugui fer pensar en una transformació imminent. L’existència de la calor latent, aquella quantitat de calor necessària per trencar els lligams moleculars sense incrementar la temperatura del sistema. Hi ha altres transicions de fase que tenen lloc sense la presència de la calor latent.
En la fase ordenada o ferromagnètica, la inversió dels espins no és invariant, ja que inverteix el camp magnètic. En aquest cas es diu que s’ha produït una ruptura espontània de simetria entre les dues fases: una simetria (la inversió dels espins), existent en la fase paramagnètica, deixa d’existir després de la transició de fase, quan el sistema es troba en la fase ferromagnètica.
Classes d’Universalitat
Es podria dir que hi ha un número relativament petit de classes d’universalitat dels comportaments crítics i que cada sistema real es redueix a una d’aquestes classes d’universalitat (és a dir, una idea, si volem fer servir la terminologia de Plató).
La subdivisió de les classes depèn dels graus de llibertat dels components elementals del sistema.
Una Matemàtica Estranya
Els sistemes desordenats es troben alhora en un nombre elevadíssim d’estats d’equilibri diferent. Era un descobriment del tot inesperat.
L’empaquetament d’esferes sòlides està relacionat amb importants problemes de teoria de la informació i d’optimització.
Intercanvi de Metàfores
A les ciències – com a les arts i tantes altres activitats humanes – primer ve la intuïció i després s’hi afegeixen les certeses.
Desafortunadament, en les ciències en general, i de manera més accentuada en les ciències dures, tot sovint no queda cap rastre dels passatges intermedis necessaris per obtenir un resultat i ja no estem en condicions de saber què va inspirar a un científic una idea determinada perquè, especialment en matemàtiques, però també en física i en les altres disciplines científiques, les consideracions extracientífiques no apareixen en la formulació escrita dels articles i dels llibres. El text escrit és depurat absolutament, redactat en un llenguatge formal en el qual són rares les al·lusions a arguments no tècnics.
L’evolució (tant si és biològica com física) passa a través de la proposta de noves possibilitats i una posterior selecció.
Metàfores, Models i Analogies
No seguir totes les regles de la gramàtica és una llicència que es concedeix als poetes.
Com diu Bertrand Russell: “Les matemàtiques són la ciència que no sap de quina cosa està parlant”.
Com Neixen les Idees
“La nit porta consell”.
Potser la formulació conscient en paraules del pensament conscient és útil també per recordar allò que hem pensat: si no formalitzem els nostres pensaments a través de les paraules, podria ser més difícil de recordar. De totes maneres, el pensament verbal ha d’estar precedit per un pensament no verbal. Aquesta afirmació no és tan extranya si considerem que el pensament és històricament molt més antic que el llenguatge.
La Intuïció
Un amic meu, físic experimental de les baixes temperatures, em deia: Tu has d’arribar finalment a conèixer tan bé el teu aparell experimental, el sistema que estàs mesurant, els fenòmens que estàs contemplant, que estiguis en condicions de donar la resposta justa sense haver de pensar. Si et fan (o et fas) una pregunta has de donar de seguida la resposta exacta, i després, reflexionant, has de ser capaç de dir per què era la resposta correcte.
És impressionant com de vegades n’hi ha prou amb una informació mínima per fer progressos substancials en un camp sobre el qual s’ha reflexionat intensament.
El Sentit de la Ciència
L’èmfasi sobre l’efectivitat immediata de la recerca és una bogeria. És famosa la resposta de Faraday al ministre britànic que li preguntava per a què servien els seus experiments sobre l’electromagnetisme: “De moment no ho sé”, va dir, “però és bastant probable que en el futur vostè acabi posant-hi un impost”.