Fragments del llibre La República Islàmica d’Espanya, escrit per Pilar Rahola.
La Mirada de Tabriz
La lapidació, una forma “suau” d’execució… Nombre limitat de pedres… Intensitat limitada de les pedrades… Més del cinquanta per cent sobreviuen… La maldat extrema d’un règim tirànic no només es reflecteix en la violència dels seus actes contra les víctimes indefenses. Sovint també s’avalua per l’extraordinària tranquil·litat amb què defensa el mal.
Ens maten i els maten. Ens violenten i els violenten. Ens repten i els capten. I pel doble camí d’abduir els seus i reptar-nos a nosaltres, mostren la seva veritable cara. No són espirituals, per molt que usen el nom d’Al·là. No són culter, per molt que llegeixen. No són pacífics, fins i tot quan no maten. I no són d’aquest segle, per molt que se n’aprofiten. ¿Qué hay de bueno en el mundo occidental?, li varen preguntar. La resposta de l’imam va ser clarificadora: La tecnología. – És a dir, els estris moderns per posar-los al servei de l’antimodernitat.
Va expressar Gadafi: “vosaltres teniu la bomba atòmica. Nosaltres tenim la bomba demogràfica”. Per això és tan important que la qüestió de la llibertat de la dona sigui un dels cavalls de batalla de les democràcies, enfront l’islamisme radical. I, per això mateix l’ambigüitat, el bonisme, el multiculturalisme mal entès i el paternalisme que tan sovint defineix les nostres polítiques davant de l’islam, són tan letals.
El Llibre i l’Espasa
La llibertat individual no existeix en el fonamentalisme, i darrere d’un nicab sempre hi ha una organització salafista que l’imposa.
Al-Banna va tenir, a més, la gran idea d’implicar-se socialment i va ser l’inventor d’un activisme que ompliria els barris pobres de xarxes assistencials paral·leles que donarien una gran popularitat al moviment. De fet, la idea era la creació d’un “estat dins l’estat”, una mena d’esta paral·lel que cobria les necessitats allà on l’estat – generalment corrupte – no arribava o abandonava.
A la Mesquita del Carrer Nord
El febrer de 2011 el Tribunal Suprem va decidir absoldre els cinc islamistes per “falta de prueba suficiente” i, a més, va instar la Fiscalia (amb tres vots particulars en contra) a investigar si havien estat torturats. Tota la feina feta per la policia va quedar en no res… Com va dir un expert en terrorisme, “otra vez la Justicia dejándonos en nada…”.
Las autoridades españolas y norteamericanas han identificado Catalunya como el mayor centro mediterráneo de actividad de radicales islamistas, señala un informe secreto del exembajador Eduardo Aguirre. Para el diplomático, “la alta immigración, legal como ilegal,m desde el norte de África (Marruecos, Túnez, Argelia), así como de Pakistán y Bangladesh hace de esta región un imán para reclutar terroristas”.
De Marx al Profeta
Contra els valors d’Occident, contra els Estats Units i contra l’existència d’Israel (que encarna el paradigma d’aquests valors), l’extrema esquerra i l’islamisme extrem, es troben, viuen millor i es reconeixen. I això és així perquè, de la mateixa manera que hi ha un islamisme radical que odia frontalment la llibertat, també hi ha una esquerra que mai no s’ha sentit còmoda amb la llibertat. Per això mateix condemna els dictadors de dretes, però justifica els dictadors d’esquerres i els tirans il·luminats de l’islamofeixisme.
De Ceuta a Tonga, del Raval al Waziristan
El CNI considera el Tabligh com un moviment molt radical i ha entès que la pertinença al Tabligh era un motiu per negar la nacionalitat.
“El movimiento tabligh profesa un islam conservador y fundamentalista aplicado a una visión intransigente de las reglas coránicas y persiguiendo su imposición en todos los órdenes de la vida. Esto conlleva la propagación de una conducta segregacionista respecto a la sociedad no musulmana, dentro de la cual no tiene ningún interés en integrarse. La integración social no se deriva exclusivamente del conocimiento del idioma sino de la emancipación del régimen de vida del solicitante con los principios y valores sociales, el grado de implicación en las relaciones económicas, sociales, culturales y el arraigo familiar”.
Els tabligh són, doncs, gent pacífica. Però usen els recursos del segle XXI per imposar una societat del segle VIII. Són gent pacífica. Però no creuen en la llibertat individual, ni en la igualtat home-dona, ni en el dret a l’opció sexual, ni en la bondat del debat interreligiós, ni en la carta dels drets humans, ni en el coneixement científic i la cultura, ni en la democràcia. Són gent pacífica. Però treballen per destruir la civilització que hem aconseguit bastir en milers d’anys d’història.
Mirall amb Dona
L’islam dedica molts passatges a mantenir la dona sota el domini masculí. “Els homes tenen preeminència sobre les dones. (Els homes) estan per damunt les dones, perquè Déu ha afavorit a uns respecte a altres, i perquè ells desprenen part de les seves riqueses a favor de les dones”.
“La mujer se encuentra en una condición de sumisión al papel de objeto de placer y de reproducción; este papel está confirmado por el hecho de que nunca se la llama por su nombre, sino siempre con relación a un hombre: hija de…, mujer de…, madre de… Con la excepción de María la madre de Jesús, ninguna mujer lleva un nombre propio en el Corán. Todas son llamadas en referencia al grado de parentesco que tienen con un hombre”.
En Yemen está permitido casar a las niñas a partir de los 8 años, aunque la ley dice que no pueden practicar sexo si no están “maduras” para ello. La ley no especifica qué significa “madurez”, lo cual convierte esa legalidad en un terrorífico paraíso de la pederastia.
El vel integral és la culminació final del concepte de la dona-ventre, tan brutalment segregada de la societat, que ni tan sols pot rebre directament la llum del sol. Entesa com a simple objecte d’ús sexual i procreador, ni té dret a ser vista, ni a relacionar-se – sovint ni tan sols aprèn mai l’idioma del lloc on viu – ni a viure en plenitud el seu cos i la seva ment. Autèntic terrorisme masclista, darrere el burca no s’amaga una dona, s’amaga un cos socialitzat en l’esclavitud, convertit en propietat del mascle que la domina, la segrega, la vexa i l’usa com a bibelot privat.
Del Malisme al Bonisme
“El islam es el continente negro del pensamiento europeo. La inteligencia europea se paraliza cuando entra en el debate del islam”.
Talment el problema no eren els alemanys, sinó el nazisme, el problema no són els musulmans, sinó el fonamentalisme. O cal recordar que els lluitadors més abrandats i valents contra les ideologies islamistes totalitàries són precisament musulmans? Si hi ha un xoc, no és entre civilitzacions, sinó entre civilització i barbàrie.
El bonisme és una forma de malisme, perquè s’inhiveix de la defensa integral de les lleis i, pel camí d’una pretesa tolerància, dóna ales a la imposició de criteris intolerants que ni creuen en aquesta societat, ni en el sistema de lleis que empara, I derivat del bonisme, la societat multicultural és un parany mortal per a la modernitat. La seva tomba. Com han dit alguns dels dirigents europeus més preclars en aquesta qüestió, el multiculturalisme ha fracassat.
L’acusació d’islamofòbia és el primer recurs dels que apliquen el dogme de fe progressista, neguen el debat i intenten imposar la ideologia delbonisme. Sense adonar-se que, bo i abandonant els musulmans oprimits a la seva dissort, són ells els autèntics islamòfob del pensament. Perquè esdevenen els aliats dels seus opressors.